Roca Umbert.

One minut forever, No place like home, The immortal Jellyfish.

​

En aquestes exposicions podíem apreciar més maneres de representar l'atzar, la incertesa i la predicció.

A càrrec d'aquestes estaven els comissaris, Andrés Hispano i Mercè Alsina.

En la col·lecció d'Erwin Wurm es veia reflectit l'humor en totes les seves peces i d'una manera interactiva en la qual, objectes quotidians i persones es convertien en la pròpia obra.

En el cas de Weronika Gęsicka es veu com ha volgut donar-li una volta al concepte de família, jugant amb el Photoshop i convertint fotografies dels típics àlbums de família en peces amb una perspectiva totalment diferent, també podríem dir que busca una part de crítica social en les seves obres.

Rosana Antolí ens dona una altra perspectiva amb una obra centrada en la part audiovisual, representant el bucle i el loop que pots crear amb la repetició de moviments basant-se en la immortalitat d'una medusa.

Totes les exposicions han estat molt interessants i totes amb una percepció diferent, altre cop, del mateix concepte, que és l'atzar la predicció i la incertesa, creant peces totalment diferents que no et farien pensar a primera vista que formen part del mateix concepte. Em resulta molt interessant veure aquesta varietat de pensaments.

​

​

​

​

​